Estava tothom capficat amb aquest vídeo que volen fer del nostre “Carmí de Sirga” i tot d’una piquen a la porta de la classe. Jo penso: deu ser que alguna persona s’equivoca ja que la classe fa estona que funciona. I treu el cap així com amb timidesa la Maria Castro. S’adonen que porta un paquet que deixa tota decidida sobre una tauleta.
I així com aquell que no vol la cosa, diu que ve a fer una visita per portar-lis BUNYOLS DE VENT. Sí, si, ho heu llegit bé, ha fet bunyols i els ha portat a la classe del dijous. Mare de Déu quina safata. Si n’hi ha per parar un tren!
No cal dir que la classe s’ha acabat... però no, que ho oblidava; en Pere ha reclamat acabar la lliçó que estaven corregint en aquell moment. Que ho veieu? Quina colla, tot s’ha de fer correctament; primer una cosa i després l’altra. Està clar que quan he vist aquesta reacció i que tothom ha dit, sí, sí, ara mateix ho fem, m’he quedat molt sorpresa de la seva disciplina.
Jo, si em deixeu opinar, penso que han dit que sí per no demostrar les poques ganes que en tenien en aquell moment i per a fer veure que el primer de tot és el treball, i això ho dic perquè així que han acabat, en un tres i no res s’han aposentat per constatar si realment els bunyols eren de vent o no.
Però no s’acaba aquí la història, sinó que la Maria (quina dona, no n’hi han d’aquesta mena) fins i tot ha portat beguda i tovallons. No ha oblidat res. Tampoc ha descuidat la màquina de fotografiar per guardar un record d’aquesta trobada.
Cal dir que no hi ha hagut ningú que hagi fet mala cara quan ha tastat els bunyols i per la forma com tornàvem a agafar-ne queda molt clar que eren meravellosos.
Ara que ja sabeu com va acabar el dia de classe deixeu-me que digui que aquestes actituds són les que fan realment caliu. Ai si en el nostre món i haguessin moltes persones com la Maria.... d’altra manera es funcionaria.
Bé, jo ara m’uneixo als comentaris que he escoltat de tothom i li dic: MOLTES GRÀCIES, ja no tan sols per la feina que has tingut i el teu viatge per compartir amb els companys de tarda aquest menjar tradicional del temps de quaresma, sinó per aquesta disposició tan preciosa vers persones que compartiu un mateix curs, encara que sigui en dies diferents, perquè dona una satisfacció difícil d’explicar, però que segur quedarà com una vivència inoblidable.
Després de tot això què voleu que us expliqui. Gairebé no em surt cap més comentari, sinó dir-vos que està tothom capficat amb la confecció del vídeo i m’adono que ja s’ha acabat un i precisament és el que em dediquem a mi, a la Malena.
Ara podeu entendre que després de veure l’atenció que em mostren, he de continuar seguint aquestes persones que ja considero –com he dit altres cops- molt amigues.
No vull fer cap més explicació de la classe. Penso que és tan bonic el gest de la Maria que sobren més paraules.
No obstant no em resisteixo a recomanar-vos per si teniu temps durant aquests propers dies de vacances, que entreu a la web i us entretingueu llegint els “Resums per capítols” que fan tant la Francina Gili com la Rosa Vila. No us ho perdeu. Amb poc temps us feu una idea del contingut del nostre llibre. Fins a la propera setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada