Em presento. Soc M. Dolors que, com sabeu, faig la tasca de fer arribar a totes les persones del “Taller de lectura i escriptura” els pensaments, les impressions, i els comentaris que em dicta la Malena.
Resulta que aquesta setmana s’ha emmudit, doncs no m’ha comunicat res per escriure. Ho trobo un xic estrany, però em diu que no hi ha gaire cosa i que prefereix estar-se’n (?) Personalment penso que s’ha emmandrit i el que diu son excuses de “mal pagador”. En qualsevol cas, hi ha que respectar la seva opinió; per això vivim en una democràcia.
Podeu suposar que en el primer moment em vaig quedar una xic astorada, ja que no sabia com reaccionar a la meva sorpresa, però un cop assumit el seu desig vaig adonar-me que era una gran oportunitat per poder parlar jo, totalment a nivell personal i això és el que faré tot seguit.
He de confessar que quan em van assignar el nom de “Malena”, encara no l’havia conegut i estava una mica a l’expectativa de quin tipus de persona seria. Ara quan ja la he descobert estic molt i molt satisfeta de que sigui jo qui la representi.
Faig explícit els meus pensaments. És una dona que malgrat ser casada amb un home al que realment no estimava i adonar-se tot just arribar a la casa del marit que qui li feia patxoca era el nebot Aleix, en cap moment ho va demostrar. Si ho pensem amb calma, ens adonarem del difícil que devia ser-li mantenir aquella convivència.
En aquest cas podem dir que, “per sort” va enviduà i això li va permetre mostrar els seus sentiments que tal i com suposava eren correspostos per ell. No deixa de sorprendre’m que la primera sortida fos amb motiu del carnaval. Potser era una manera de treure’s respectivament les màscares que havien “portat” des del primer dia i deixar-se anar a l’estimació que secretament sentien.
Jo entenc que era una dona que estimava i molt, ja que si bé ell participava dels xivarris dels cafès i els seus viatges amunt i avall, ella estava sempre esperant-lo. I ho feia amb alegria i satisfacció, sense importar-li les murmuracions del veïns.
Pobra Malena, quan més feliços eren l’esgarrifós aixecament dels feixistes va comportar que s’haguessin de separar i mai més en tingués notícies, encara que ella, amb sensibilitat de dona, quan va marxar ja el cor li deia que no el tornaria a veure, com així va ser.
De debò que és una història per pensar i per això, perquè és una vivència que por porta a meditar sobre aquest comportament, agraeixo i molt a en Jesús que mitjançant el “Camí de Sirga” ens donés l’oportunitat de conèixer una dona com la MALENA.
Bé, ara ja m’acomiado perquè si s’adona potser pensarà que li vull prendre el seu lloc i ser jo la que us expressi les meves impressions i això de cap de les maneres, aquest espai li correspon de totes, totes, a la meva estimada Malena.
dimecres, 16 d’abril del 2008
dimecres, 9 d’abril del 2008
2 d'abril de 2008
Ara si que no sé com començar el meu habitual comentari. Resulta que l’amiga Maria Castro dirigeix unes paraules a la persona que transmet els meus pensaments, felicitant-la per la forma d’exposar les sensacions d’aquest curs que jo li transmeto.
A veure si em sabré explicar. Penso que és quelcom exagerada aquesta felicitació, perquè si això m’ho digués a mi, la Malena, que soc d’una altra època, doncs bé, però ella la M. Dolors que està participant com vosaltres en el curs de “Literatura”, el que se li ha de demanar es que sigui la meva transmissora i que ho faci correctament. Ben mirat, i ho dic molt convençuda, això no té cap mèrit. Ai si jo no li digués el que ha d’escriure...
Una vegada més recomano a la Maria i tothom que ho vulgui fer, que vegi els treballs que es recullen en els diferents blocs de totes les persones alumnes. Jo m’hi passejo agradables estones i si he de ser sincera, quan es varen iniciar les classes no hagués mai imaginat arribar a veure tot el que està sortint als blocs. Els vídeos, les tankes, els comentaris del llibre o d’experiències personals, les fotos que hi ha, els recursos literaris... de debò que és veritablement una joia. És una meravella comprovar que no és una persona sola que ho fa, sinó que ho fan totes.
I feta aquesta reflexió no puc obviar que la Maria a més a més de participar com tothom en el seu bloc (i quines experiències tan sensibles i personals que hi posa), sap endolcir totes les trobades, festes i aniversaris amb la seva fabulosa “cuina”. Mireu jo que ho estic observant amb molta cura, em sorpren agradablement les complicitats que s’estan descobrint entre les persones que formen les dues aules. Quan vau matricular-vos, pensàveu trobar-hi tot això? Personalment quan vaig posar el nas el primer dia, mai, hagués imaginat tota la tasca que n’està sortint. Què voleu més d’aquest curs? Que ha de continuar!
Bé, feta aquesta referència ja que em creia obligada a respondre a la Maria per deixar les coses ben clarificades, he de dir el que vaig escoltar a la classe i que m’ha satisfet força. La Dolors i l’Oriol han decidit i així els hi ho van comunicar, que a partir de la propera setmana una hora la dedicaran a la informàtica (vídeos) i l’altra, a literatura. Que tot el que es refereix a aquesta cosa que en diuen ordinador i vídeo, a casa no han de fer res; tot es farà a l’escola.
Què voleu que us digui, ben mirat ho trobo molt encertat, perquè els últims dies hi havia una inquietud i un neguit que em tenia una mica preocupada. Tinc molt clar que les persones que hi assisteixen si volem dir la veritat, no es que siguin persones molt joves i llavors treballar amb aquesta angunia, encara ens podria provocar un ensurt. Es tracta d’aprendre, però provocar un esglai.. això si que no pot pas ser.
Sort que encara hi ha persones que fan servir el seny català i per tant jo la
Malena, felicito d’aquesta decisió. Amb tot el que han escrit als seus respectius blocs i també en els apartats que han recollit i posat en ordre la Dolors i l’Oriol, gaudeixo tant i tant del contingut del nostre llibre que ja els hi permeto que s’ho agafin amb una mica més de tranquil·litat, però ei, això no vol dir repenjar-s’hi, d’acord?
Adéu-siau fins la propera setmana.
A veure si em sabré explicar. Penso que és quelcom exagerada aquesta felicitació, perquè si això m’ho digués a mi, la Malena, que soc d’una altra època, doncs bé, però ella la M. Dolors que està participant com vosaltres en el curs de “Literatura”, el que se li ha de demanar es que sigui la meva transmissora i que ho faci correctament. Ben mirat, i ho dic molt convençuda, això no té cap mèrit. Ai si jo no li digués el que ha d’escriure...
Una vegada més recomano a la Maria i tothom que ho vulgui fer, que vegi els treballs que es recullen en els diferents blocs de totes les persones alumnes. Jo m’hi passejo agradables estones i si he de ser sincera, quan es varen iniciar les classes no hagués mai imaginat arribar a veure tot el que està sortint als blocs. Els vídeos, les tankes, els comentaris del llibre o d’experiències personals, les fotos que hi ha, els recursos literaris... de debò que és veritablement una joia. És una meravella comprovar que no és una persona sola que ho fa, sinó que ho fan totes.
I feta aquesta reflexió no puc obviar que la Maria a més a més de participar com tothom en el seu bloc (i quines experiències tan sensibles i personals que hi posa), sap endolcir totes les trobades, festes i aniversaris amb la seva fabulosa “cuina”. Mireu jo que ho estic observant amb molta cura, em sorpren agradablement les complicitats que s’estan descobrint entre les persones que formen les dues aules. Quan vau matricular-vos, pensàveu trobar-hi tot això? Personalment quan vaig posar el nas el primer dia, mai, hagués imaginat tota la tasca que n’està sortint. Què voleu més d’aquest curs? Que ha de continuar!
Bé, feta aquesta referència ja que em creia obligada a respondre a la Maria per deixar les coses ben clarificades, he de dir el que vaig escoltar a la classe i que m’ha satisfet força. La Dolors i l’Oriol han decidit i així els hi ho van comunicar, que a partir de la propera setmana una hora la dedicaran a la informàtica (vídeos) i l’altra, a literatura. Que tot el que es refereix a aquesta cosa que en diuen ordinador i vídeo, a casa no han de fer res; tot es farà a l’escola.
Què voleu que us digui, ben mirat ho trobo molt encertat, perquè els últims dies hi havia una inquietud i un neguit que em tenia una mica preocupada. Tinc molt clar que les persones que hi assisteixen si volem dir la veritat, no es que siguin persones molt joves i llavors treballar amb aquesta angunia, encara ens podria provocar un ensurt. Es tracta d’aprendre, però provocar un esglai.. això si que no pot pas ser.
Sort que encara hi ha persones que fan servir el seny català i per tant jo la
Malena, felicito d’aquesta decisió. Amb tot el que han escrit als seus respectius blocs i també en els apartats que han recollit i posat en ordre la Dolors i l’Oriol, gaudeixo tant i tant del contingut del nostre llibre que ja els hi permeto que s’ho agafin amb una mica més de tranquil·litat, però ei, això no vol dir repenjar-s’hi, d’acord?Adéu-siau fins la propera setmana.
dimecres, 2 d’abril del 2008
27 de març de 2008
No sé, no se què dir. Avui no és el millor dia per a mi, la Malena. Imagino que no s’entén gaire, però tot seguit us ho explico.
Ha finalitzat la Setmana Santa i pel que fa referència a aquestes classes vol dir que s’han fet vacances, per això i com es fàcil imaginar, estic molt disposada a anar-hi i amb moltes ganes, doncs ja tenia ànsia per escoltar que s’anava dient del contingut del “nostre llibre” i més en un capítol on se sap finalment quin va ser el final del meu estimat Aleix.
Ja comprendreu que per a mi aquesta lectura es fa una mica feixuga per tot el que em representa, però he de dir que ho tinc tan assumit que fins i tot diria que em satisfà que se li faci un record. Mai el podré oblidar.
Doncs dit tot això resulta que la persona que em fa d’introductora a aquestes classes, deixeu-m’ho dir ras i curt, m’ha fet dues malifetes.
Si, potser la paraula sona una mica forta, però què voleu que us digui es el que realment en aquests moments sento i per tant, per sobre de tot la sinceritat oi?
Primera malifeta. Resulta que arriba a la classe no pas gaire puntual, més aviat diria que gens a l’hora. Tothom està capficat en el seu vídeo, penso que és quelcom lògic, i em proposo aprofitar el temps que em queda per esbrina que s’està dient i llavors, oh! quina sorpresa, m’assabento que el proper divendres o sigui l’endemà vam les dues classes a MEQUINENSA. Estic contenta, tant, que no us ho puc explicar, però i aquí ve la meva desil·lusió (segona malifeta) quan sé que aquesta persona, la que també es veritat que m’ajuda a escriure, a exposar el que penso amb això que ara en diuen ordinador, no hi va. Valga’m Déu, com es pot fer una cosa així? com pot prescindir d’un viatge com aquest? com podré viure aquesta anada a aquest poble tan estimat? Ara si que ja no sé on soc. Faig un esforç i procuro parar l’orella per assabentar-me per què aquesta absència.
Vaja, resulta que te unes entrades per anar... no ho vull ni saber. Mireu que voleu que us digui estic una mica baixa de moral i no vull ni parar-hi atenció. Ella sabrà el que fa.
Ara doncs, es quan demano la col·laboració de totes les persones que ja em coneixeu i que segur que em voleu ajudar; m’agradaria molt que expliquéssiu com va anar aquest viatge? què vàreu veure? què vau descobrir del meu estimat Jesús? Oi que si que col·laborareu i ens en fareu cinc cèntims d’euro? Anticipadament, gràcies. Les que no hem pogut gaudir d'aquest viatge, segur que us ho agrairem.
Finalment i per resquitar-me un xic d’aquest disgust vaig a passejar-me per la tant estimada web del Cami de Sirga i d’acord amb els consells que ens dona la Dolors, assaborir tots els comentaris que fan les persones que assisteixen a les classes. Us puc dir que TOTS són deliciosos. No us ho perdeu i si esteu una mica capmoix com jo, segur que us servirà d’un vertader bàlsam.
I per finalitzar tot fent el que us estic animant a portar a terme, veig que ja han penjat una fotografia del viatge a Mequinensa (uf, només de posar el nom se’m fa un pessigolleig a l’estómac) i per això aquí va.
Ha finalitzat la Setmana Santa i pel que fa referència a aquestes classes vol dir que s’han fet vacances, per això i com es fàcil imaginar, estic molt disposada a anar-hi i amb moltes ganes, doncs ja tenia ànsia per escoltar que s’anava dient del contingut del “nostre llibre” i més en un capítol on se sap finalment quin va ser el final del meu estimat Aleix.
Ja comprendreu que per a mi aquesta lectura es fa una mica feixuga per tot el que em representa, però he de dir que ho tinc tan assumit que fins i tot diria que em satisfà que se li faci un record. Mai el podré oblidar.
Doncs dit tot això resulta que la persona que em fa d’introductora a aquestes classes, deixeu-m’ho dir ras i curt, m’ha fet dues malifetes.
Si, potser la paraula sona una mica forta, però què voleu que us digui es el que realment en aquests moments sento i per tant, per sobre de tot la sinceritat oi?
Primera malifeta. Resulta que arriba a la classe no pas gaire puntual, més aviat diria que gens a l’hora. Tothom està capficat en el seu vídeo, penso que és quelcom lògic, i em proposo aprofitar el temps que em queda per esbrina que s’està dient i llavors, oh! quina sorpresa, m’assabento que el proper divendres o sigui l’endemà vam les dues classes a MEQUINENSA. Estic contenta, tant, que no us ho puc explicar, però i aquí ve la meva desil·lusió (segona malifeta) quan sé que aquesta persona, la que també es veritat que m’ajuda a escriure, a exposar el que penso amb això que ara en diuen ordinador, no hi va. Valga’m Déu, com es pot fer una cosa així? com pot prescindir d’un viatge com aquest? com podré viure aquesta anada a aquest poble tan estimat? Ara si que ja no sé on soc. Faig un esforç i procuro parar l’orella per assabentar-me per què aquesta absència.
Vaja, resulta que te unes entrades per anar... no ho vull ni saber. Mireu que voleu que us digui estic una mica baixa de moral i no vull ni parar-hi atenció. Ella sabrà el que fa.
Ara doncs, es quan demano la col·laboració de totes les persones que ja em coneixeu i que segur que em voleu ajudar; m’agradaria molt que expliquéssiu com va anar aquest viatge? què vàreu veure? què vau descobrir del meu estimat Jesús? Oi que si que col·laborareu i ens en fareu cinc cèntims d’euro? Anticipadament, gràcies. Les que no hem pogut gaudir d'aquest viatge, segur que us ho agrairem.
Finalment i per resquitar-me un xic d’aquest disgust vaig a passejar-me per la tant estimada web del Cami de Sirga i d’acord amb els consells que ens dona la Dolors, assaborir tots els comentaris que fan les persones que assisteixen a les classes. Us puc dir que TOTS són deliciosos. No us ho perdeu i si esteu una mica capmoix com jo, segur que us servirà d’un vertader bàlsam.
I per finalitzar tot fent el que us estic animant a portar a terme, veig que ja han penjat una fotografia del viatge a Mequinensa (uf, només de posar el nom se’m fa un pessigolleig a l’estómac) i per això aquí va.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)