9 d'abril de 2008

Em presento. Soc M. Dolors que, com sabeu, faig la tasca de fer arribar a totes les persones del “Taller de lectura i escriptura” els pensaments, les impressions, i els comentaris que em dicta la Malena.

Resulta que aquesta setmana s’ha emmudit, doncs no m’ha comunicat res per escriure. Ho trobo un xic estrany, però em diu que no hi ha gaire cosa i que prefereix estar-se’n (?) Personalment penso que s’ha emmandrit i el que diu son excuses de “mal pagador”. En qualsevol cas, hi ha que respectar la seva opinió; per això vivim en una democràcia.

Podeu suposar que en el primer moment em vaig quedar una xic astorada, ja que no sabia com reaccionar a la meva sorpresa, però un cop assumit el seu desig vaig adonar-me que era una gran oportunitat per poder parlar jo, totalment a nivell personal i això és el que faré tot seguit.

He de confessar que quan em van assignar el nom de “Malena”, encara no l’havia conegut i estava una mica a l’expectativa de quin tipus de persona seria. Ara quan ja la he descobert estic molt i molt satisfeta de que sigui jo qui la representi.

Faig explícit els meus pensaments. És una dona que malgrat ser casada amb un home al que realment no estimava i adonar-se tot just arribar a la casa del marit que qui li feia patxoca era el nebot Aleix, en cap moment ho va demostrar. Si ho pensem amb calma, ens adonarem del difícil que devia ser-li mantenir aquella convivència.

En aquest cas podem dir que, “per sort” va enviduà i això li va permetre mostrar els seus sentiments que tal i com suposava eren correspostos per ell. No deixa de sorprendre’m que la primera sortida fos amb motiu del carnaval. Potser era una manera de treure’s respectivament les màscares que havien “portat” des del primer dia i deixar-se anar a l’estimació que secretament sentien.

Jo entenc que era una dona que estimava i molt, ja que si bé ell participava dels xivarris dels cafès i els seus viatges amunt i avall, ella estava sempre esperant-lo. I ho feia amb alegria i satisfacció, sense importar-li les murmuracions del veïns.

Pobra Malena, quan més feliços eren l’esgarrifós aixecament dels feixistes va comportar que s’haguessin de separar i mai més en tingués notícies, encara que ella, amb sensibilitat de dona, quan va marxar ja el cor li deia que no el tornaria a veure, com així va ser.

De debò que és una història per pensar i per això, perquè és una vivència que por porta a meditar sobre aquest comportament, agraeixo i molt a en Jesús que mitjançant el “Camí de Sirga” ens donés l’oportunitat de conèixer una dona com la MALENA.


Bé, ara ja m’acomiado perquè si s’adona potser pensarà que li vull prendre el seu lloc i ser jo la que us expressi les meves impressions i això de cap de les maneres, aquest espai li correspon de totes, totes, a la meva estimada Malena.