Uf, avui si que tinc coses per explicar; la veritat es que no se per on començar però intentaré posar una mica d’ordre i anar-les comentant. Som-hi!
I – Resulta que hi ha un dia que no estic molt, molt animada per a fer una reflexió del que observo a les classes i patapam, ja es posa la M. Dolors a explicar la meva vida. On s’ha vist això! Encara bo que ha estat prou justa en les seves explicacions... Ja m’adono que encara li hauré d’agrair l’exposició del seu pensament.
No sé, ara que ja m’he esbravat em sento més tranquil·la i potser no n’hi ha per tant, però el primer moment... semblava que usurpava el meu lloc i això no em va agradar gens.
II – Després resulta que ella fa festa o millor dit en l’argot estudiantil, “fa campana” i apa jo sense assabentar-me de com van les tasques del Camí de Sirga. He estat dues setmanes sense tenir-ne notícia i si sabéssiu que llargues se m’han fet... Observo que us he agafat estima i fins i tot he pogut comprovar que us enyoro i molt. Però bé, no ens desanimen que ja tornem a ser aquí encara que, per desgracia meva, per poc temps, doncs està finalitzant el llibre i jo fins i tot no vaig poder arribar al final. D’això ja en parlaré en una altra ocasió.
III – Avui resulta que per poc em despisto i no puc observar res. Resulta que han dividit la classe (que ja ho havia anunciat) en dues sessions. Una que parlen dels deures a realitzar i l’altra que es dediquen a la informàtica. El cas es que ho han fet en dos lloc diferents. Voleu que us digui per què? la Dolors sap que si tenen al davant els ordinadors es dedicaran al vídeo, en canvi sinó els veuen... doncs això, com els infants que no puguin caure en la temptació.
Finalment ja està tothom davant l’ordinador i em fixo que han avançat molt; cadascú està amb el seu vídeo perquè resulta que n’han de fer un que respongui a la vista que van fer a Mequinensa, i estan tan atrafegades que gairebé no goso ni acostar-m’hi. Bé no m’hi apropo perquè no vull pas destorbar.
I ja hi tornem: ara parlen de fer un dinar (com els agrada divertir-se) però ara hi participaran també companyes del propi poble. Mare de Déu que n’és de preciós aquest comportament, aquesta germanor. No, si el que està aconseguint en Jesús amb el Camí de Sirga n’hi haurà per llogar-hi cadires. Unir gent de Mequinensa amb altra de Barcelona. PRECIÓS.
I – Resulta que hi ha un dia que no estic molt, molt animada per a fer una reflexió del que observo a les classes i patapam, ja es posa la M. Dolors a explicar la meva vida. On s’ha vist això! Encara bo que ha estat prou justa en les seves explicacions... Ja m’adono que encara li hauré d’agrair l’exposició del seu pensament.
No sé, ara que ja m’he esbravat em sento més tranquil·la i potser no n’hi ha per tant, però el primer moment... semblava que usurpava el meu lloc i això no em va agradar gens.
II – Després resulta que ella fa festa o millor dit en l’argot estudiantil, “fa campana” i apa jo sense assabentar-me de com van les tasques del Camí de Sirga. He estat dues setmanes sense tenir-ne notícia i si sabéssiu que llargues se m’han fet... Observo que us he agafat estima i fins i tot he pogut comprovar que us enyoro i molt. Però bé, no ens desanimen que ja tornem a ser aquí encara que, per desgracia meva, per poc temps, doncs està finalitzant el llibre i jo fins i tot no vaig poder arribar al final. D’això ja en parlaré en una altra ocasió.
III – Avui resulta que per poc em despisto i no puc observar res. Resulta que han dividit la classe (que ja ho havia anunciat) en dues sessions. Una que parlen dels deures a realitzar i l’altra que es dediquen a la informàtica. El cas es que ho han fet en dos lloc diferents. Voleu que us digui per què? la Dolors sap que si tenen al davant els ordinadors es dedicaran al vídeo, en canvi sinó els veuen... doncs això, com els infants que no puguin caure en la temptació.
Finalment ja està tothom davant l’ordinador i em fixo que han avançat molt; cadascú està amb el seu vídeo perquè resulta que n’han de fer un que respongui a la vista que van fer a Mequinensa, i estan tan atrafegades que gairebé no goso ni acostar-m’hi. Bé no m’hi apropo perquè no vull pas destorbar.
I ja hi tornem: ara parlen de fer un dinar (com els agrada divertir-se) però ara hi participaran també companyes del propi poble. Mare de Déu que n’és de preciós aquest comportament, aquesta germanor. No, si el que està aconseguint en Jesús amb el Camí de Sirga n’hi haurà per llogar-hi cadires. Unir gent de Mequinensa amb altra de Barcelona. PRECIÓS.
IV – I ara quan estic fent esment de totes les meves vivències entro a la web de l’Escola per controlar com va tot això i oh, quedo meravellada. Hi han unes tankes escrites per la Generala Nicanora, dedicades a la meva persona, sí sí ho heu llegit bé, a mi, a la Malena, que encara tremolo tota jo. Estic molt emocionada i més ara que ja se que això està arribant al final de la meva vida. Així fluixet vull preguntar-te Generala: em deixes agafar les màscares? representen tant per mi, que quan les he vist m’agradaria retenir-les. Moltes gràcies.
Uf, no pot ser això, sinó encara acabaré malament i així per distreure’m un xic continuo mirant la web (oi que si que es diu així? oi que ja ho après bé?) i veig un vídeo de la Maria Castro que mireu amb les seves aparicions i desaparicions de les imatges he quedat meravellosament sorpresa. Mai hagués imaginat veure l’explicació del nostre Camí de Sirga d’una manera tan esplèndida. Felicitats Maria és quelcom molt valuós.
I res més ja acabo perquè avui seria un no parar i vull deixar un marge de temps perquè la propera setmana hauré de acomiadar-me i per això necessito un temps de reflexió, doncs tota la temporada que he estat convisquin amb vosaltres he estat una dona molt feliç; una Malena joiosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada