dimecres, 12 de desembre del 2007

8 de novembre de 2007

Ara si que això no pinta gaire bé M’explico.

Jo com totes les persones una mica educades, entro a la classe quan ja hi és tothom i vaig observant, està clar que sense obrir boca. Doncs bé, la primera que em trobo a l’obrir la porta, resulta que aquesta setmana no ha fet cap dels treballs que hi havia previstos. Malament, si això s’encomana no se pas què farem. Però tal com diu la dita de “una flor no fa estiu” i aquí es confirma, les altres persones del curs sí que els han fet. Uf, quin respir.

Això és un no parar de coses noves i quan més tranquil·la estàs apareix la sospita. No vàrem quedar que havíem de parlar del Cami de Sirga?, doncs ara resulta que els hi estan explicant què és un HAIKÚ. Oh i n’hi ha que hi estan molt aficionades. La Francina diu que a vegades va pel carrer o a casa movent els dits perquè diu que compta paraules (?). Mireu que és complicat tot això. No en tenim prou amb els blocs, que ara toca compta mots.

Vull clarificar que encara que elles no es perceben de la meva presència, jo vaig recordant els noms de cadascú i això em fa sentir més propera a les persones que formen la classe. No us perdeu de llegir els Haikús que ha fet la Francina. Entreu al seu bloc.

Placa d'Haikú

dimarts, 11 de desembre del 2007

25 d'octubre de 2007

Començo agraint la resolució que vaig prendre l’altre dia al dir que volia vigilar i tant de bo que ho he fet, perquè he pogut constatar que:

No hi era tothom al teatre. I mira que ni van anar d’alumnes, ja que també s’hi van apuntar les de l’altre grup. No obstant això veig que n’hi ha que diuen que hi aniran un altre dia perquè els hi va millor. A veure si serà veritat i no servirà per escapolir-se.

I aquest cop, no tan sols se m’han dissipat els dubtes, sinó que he tingut una gran alegria. Ho voleu saber? Doncs no puc dir que pareu l’orella, però sí que us diré obriu els ulls.

Resulta que n’hi ha una d’aquestes que no va amb el grup que envia un correu preguntant si li poden indicar com arribar al teatre, ja que no està gaire acostumada als carrers de Terrassa. Es nota que és de “Can Fanga”.


Dons bé, d’immediat li ha respost una per això que en diuen correu (en el meu temps, això no funcionava pas així, sinó que venien uns senyors amb unes carteres molt grosses i picant al pis o casa que corresponia, et donaven la carta) però, ai Mare de Déu que ja em torno a desviar. Doncs, res, que li ha escrit explicant-li fil per randa com ho havia de fer per anar de l’estació del tren al teatre. Mira que agrada veure aquesta complicitat i ajut. Fins i tot em poso una mica “tova” perquè em pregunto: les persones no podríem actuar sempre així en totes les coses de la vida? No si aquesta classe a més d’aprendre encara faran coses que serviran per exemple d’altres grups. Vaja que acabo el dia amb molta satisfacció.

I tornant a la classe us vull avisar que si entreu als blocs (ui com ho domino ja. Penso que en sortiré tota una llicenciada en aquesta matèria) no deixeu de mirar el de la Mercè, perquè hi ha una fotografia esplèndida anunciant el NOSTRE llibre.

18 d'octubre de 2007

Ara si que no sé pas com anirà això. M’adono que els hi estan explicant tot això que en diuen “blocs”; com constituir-los, com entrar-hi, i també que els hi reparteixen, entre les persones de la classe, cadascun dels noms dels personatges del llibre. Quina satisfacció!!! Podré tenir amb mi tots els “herois” que formem part d’aquesta novel·la i mira que n’hi ha. Podrem fer-la petar, perquè a vegades veritablement en tinc ganes, com per exemple avui, i tot seguit us dic el per què.

Resulta que els hi tornen a explicar la lliçó de l’últim dia, o sigui, com han de treballar en el.... BLOC. (La veritat es que no sé de que parlen. Ja mi fixaré). Els hi diuen con han de penjar-hi escrits, fotos, etc. etc. Sembla ser que no els hi queda gaire clar. Si he de ser sincera, diré que resulta molt difícil entendre-ho. Jo ja hi poso tot el meu interès, però em resulta costós

Ara si que em poso les mans al cap quan veig que s’escriuen uns als altres i estan a la mateixa classe. On s’ha vist això? Què no poden dir-s’ho de paraula? Tan concentrats estan que no poden parar per dir-se el que vulguin? Oh i a més a més és la pròpia Dolors qui els hi diu, envia-li un a.... Però,... ai, ai que estic ficant-me on no em demanem. Sembla ser que això és perquè s’acostumin a fer servir el correu electrònic. Jo, ja criticava i resulta que és necessari fer-ho. Quina gran veritat: quan una cosa no se sap no és pot opinar.

S’acaba la classe i me’n vaig a descansar molt i molt satisfeta doncs parlen de que la propera setmana aniran a Terrassa a veure l’obra que van anunciar al començament de curs. Ara si que respiro; sembla que la Mercè Rodoreda queda per més endavant. Mira val més que comencin per on ha de ser: anar a veure en Jesús Moncada. Això està molt bé.

Bé, això de descansar no es pot dir així, perquè fent la tasca que estic portant entre mans, he d’estar molt alerta, perquè escolto que tenen previst anar totes al teatre i sent així valdrà la pena vigilar, no fos cas que encara ens fessin quedar malament.



11 d'octubre de 2007


Bé avui la cosa ja ha agafat un altre aire. Ara si que estem de ple en el “nostre” llibre. Quin goig. Bé no ho donem tot per acabat perquè encara parlen de la Rodoreda, però menys. Si he de dir la veritat no es que tingui res contra ella, valga’m Déu, però em fa un xic de por que es descuidin de nosaltres.

Però, què veig? Quina sorpresa! Resulta que volen anar a Terrassa a veure una obra del nostre estimat Jesús Moncada. Ara si que anem bé. fins i tot avui jo mateix ja canto les precioses cançons que cada dia anuncien. Veritablement són precioses i cada classe és un cantant diferent. Perfecte.

Ara entrarem al treball de classe. Resulta que el primer dia els van explicar que podien penjar (?) –quina expressió tan estranya.. penjar...- a l’ordinador, tot allò que fes referència amb la novel·la, fotografies, reflexions, poemes, etc. etc. Vaig entendre molt bé que hi hagués qui mogués el cap com senyal de que era quelcom difícil, i vaig escoltar com una de les assistents deia que no en sabia. Doncs bé, avui, aquesta última persona que penso es diu Carme, ha portat uns poemes, que Mare de Déu què ha escrit. Meravellós.

Ai, que en sembla que he fet molt bé d’observar aquesta classe, perquè segur que aprendre jo mateixa molt.

4 d'octubre de 2007

Uf, que formal que està tothom. Ah, ara adono que hi ha que ja es coneixen d’altres cursos, però també veig que hi ha alguna persona que s’integra per primera vegada. Ja veurem que en sortirà.

Vaja, ara resulta que el primer dia no parlen del nostre llibre sinó de la Mercè Rodoreda, i a més a més el treball correspon a un conte d’ella. Ai, ai, que això no sé pas com anirà.

Però no ens desanimen que veig que també hi ha coses que m’agraden, ja que els hi donen unes quantes “normes” i entre aquestes hi ha una excursió al nostre poble, Mequinensa. Ui, ui, però també comprovo que hi ha una anada al teatre a veure “La plaça del Diamant”; mireu això ja no ho tinc tan clar, hauré d’ésser tot ulls per a veure per on va tot això.

MALENA



Em presento: soc MALENA que tinc vida gràcies a Jesús Moncada que en el seu llibre "Camí de Sirga" m'ha donat nom. Per això el primer que hi ha en el meu bloc, és la seva presentació per agrair-li tot el que ha fet per la literatura del nostre país.

Ara, doncs, crec obligat explicar el motiu de la meva presència. Es tracta que el “Taller de Lectura i Escriptura” conduït pel professorat de l’Escola de la Dona, concretament les persones M. Dolors i Oriol, han decidit que un grup d’alumnes descobreixin la història de l’antiga vila de Mequinensa. Això em sobta i m’agradaria anar comentant amb vosaltres, les incidències d’aquesta classe.

Em plau començar dient que estic molt satisfeta de que no hi ha un grup, sinó dos. Això vol dir molt. ¡Quanta gent que ens coneixerà. Esplèndid!

dissabte, 24 de novembre del 2007

JESUS MONCADA I ESTRUGA


Jesús Moncada i Estruga és un escriptor en llengua catalana nascut a Mequinensa (el Baix Cinca) el 1941 i mort a Barcelona el 13 de juny de 2005. La població, que va ser anegada per l'embassament, és l'escenari de la seva obra literària.Se'l considera un dels autors en català més importants de la seva època i va rebre uns quants premis per la seva obra, entre d'altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi Nacional de la Crítica, el 1989 per Camí de sirga o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, el 2001.

dijous, 22 de novembre del 2007

HAIKÚ - (MALENA)

El fred desembre
canvia en abrilada
marxen les boires


dijous, 25 d’octubre del 2007