Avui m’adono que així no puc pas continuar. Vull explicar-me. Resulta que estan tota l’estona parlant de si el llapis si, el llapis no i jo que observo, com bé sabeu, molt atentament veig que a la ma no porten cap estri que s’assembli a un llapis, sinó que són unes coses petites, totes diferents que posen a l’ordinador.
A partir d’aquí, que a un no li surten les fotos (un llapis, fotos... creieu-me que és difícil d’entendre) a l’altre que si. Mireu sabeu que us dic que ja s’ho faran i com que també recordo que molts cops parlen del blocs que tenen cada una de les persones que fan aquest curs, ara vaig a intentar llegir alguna cosa per veure com va tot això.
He observat que si et poses a la pantalla sobre el nom de cadascuna surt molta cosa; doncs ara mateix ho intento.
Ai, ai, que ho deia una mica així com qui parla de passada i ja veig que no se si haurà estat pitjor intentar llegir el que diuen o quedar-me a la classe amb tot el problema del “llapis”.
A partir d’aquí, que a un no li surten les fotos (un llapis, fotos... creieu-me que és difícil d’entendre) a l’altre que si. Mireu sabeu que us dic que ja s’ho faran i com que també recordo que molts cops parlen del blocs que tenen cada una de les persones que fan aquest curs, ara vaig a intentar llegir alguna cosa per veure com va tot això.
He observat que si et poses a la pantalla sobre el nom de cadascuna surt molta cosa; doncs ara mateix ho intento.
Ai, ai, que ho deia una mica així com qui parla de passada i ja veig que no se si haurà estat pitjor intentar llegir el que diuen o quedar-me a la classe amb tot el problema del “llapis”.
I dic això, perquè el primer que veig és la fotografia de la casa on va viure en Jesús. Però aquestes dones si ho tafanegen tot. Valga’m Déu!!! Jo no ho hagués sabut trobar, però sabeu que us dic que en el fons m’ha agradat que ho haguessin fet. Tal com diu l’escrit si que és veritat que si tanques els ulls em sembla que li veig.... Felicitats i gràcies M. Carme Juan.
Veig que la Josepa Vendrell parla dels “mil oficis de Jesús Moncada”. Que ho veieu que no paren de descobrir coses. Oh i quin vers!.
Ara veig que la Rafela parla en el seu bloc d’un altra qüestió i és que l’Escola de la Dona fa 120 anys. Ah, ara sí que ho entenc. Resulta que quan he tornat a la classe per a veure com havia quedat tot l’afer del llapis estaven parlant de frases, versos etc. etc. per posar-hi música amb motiu d’una celebració. Jo no entenia que tenia a veure tot això amb el “nostre llibre” i ara ja ho tinc clar. Quan dic que no paren que sinó és una cosa n’és l’altra no estic dient cap mentida. Això realment és una dinàmica constant, jo que soc d’una altra època, no se pas si soc capaç d’anar seguint amb aquest ritme. No obstant ho intentaré.
Després d’haver-me “ficat” dins els blocs sabeu què he decidit, doncs que continuaré esbrinant perquè m’està agradant i força.
Be ja estava a punt de marxar perquè s’acosta l’hora de finalitzar i veig que tothom fins i tot la Dolors estant al voltant d’un ordinador. Què hi deu passar? Us adoneu que quan les deixo soles ja estan fent coses que quan arribo tot està canviat? Ho dic perquè tothom estava en el seu lloc i llapis amunt i llapis avall i ara estan totes juntes i està clar faltava jo.
Doncs apa ara resulta que han realitzat un vídeo i a sobre, com que sempre el que li falta a un ho te l’altra, doncs en Pere ha portat música i han completat el vídeo de la pel·lícula. Oh i escoltant la música hi va d’allò més be.
M’atanso una mica més perquè amb tan garbuix de gent no puc veure de quin personatge es tracta, i quina emoció, el vídeo, es dedicat a mi la Malena. Ai, ai, que fins i tot em salten les llàgrimes... Sincerament estic una mica “tocada”. Així doncs, sabeu que us dic, que MOLTES GRÀCIES per deixar-me participar d’aquestes classes i marxo perquè ara estic molt tobeta. Fins la propera setmana. Adéu.
Veig que la Josepa Vendrell parla dels “mil oficis de Jesús Moncada”. Que ho veieu que no paren de descobrir coses. Oh i quin vers!.
Ara veig que la Rafela parla en el seu bloc d’un altra qüestió i és que l’Escola de la Dona fa 120 anys. Ah, ara sí que ho entenc. Resulta que quan he tornat a la classe per a veure com havia quedat tot l’afer del llapis estaven parlant de frases, versos etc. etc. per posar-hi música amb motiu d’una celebració. Jo no entenia que tenia a veure tot això amb el “nostre llibre” i ara ja ho tinc clar. Quan dic que no paren que sinó és una cosa n’és l’altra no estic dient cap mentida. Això realment és una dinàmica constant, jo que soc d’una altra època, no se pas si soc capaç d’anar seguint amb aquest ritme. No obstant ho intentaré.
Després d’haver-me “ficat” dins els blocs sabeu què he decidit, doncs que continuaré esbrinant perquè m’està agradant i força.
Be ja estava a punt de marxar perquè s’acosta l’hora de finalitzar i veig que tothom fins i tot la Dolors estant al voltant d’un ordinador. Què hi deu passar? Us adoneu que quan les deixo soles ja estan fent coses que quan arribo tot està canviat? Ho dic perquè tothom estava en el seu lloc i llapis amunt i llapis avall i ara estan totes juntes i està clar faltava jo.
Doncs apa ara resulta que han realitzat un vídeo i a sobre, com que sempre el que li falta a un ho te l’altra, doncs en Pere ha portat música i han completat el vídeo de la pel·lícula. Oh i escoltant la música hi va d’allò més be.
M’atanso una mica més perquè amb tan garbuix de gent no puc veure de quin personatge es tracta, i quina emoció, el vídeo, es dedicat a mi la Malena. Ai, ai, que fins i tot em salten les llàgrimes... Sincerament estic una mica “tocada”. Així doncs, sabeu que us dic, que MOLTES GRÀCIES per deixar-me participar d’aquestes classes i marxo perquè ara estic molt tobeta. Fins la propera setmana. Adéu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada