dimecres, 5 de març de 2008

28 de febrer de 2008

Mare de Déu, avui!!! Res, que no podré posar el nas en lloc i sabeu per què? doncs ara us ho explico, perquè de debò que n’hi ha per llogar-hi cadires.

Doncs jo creia que això del vídeo que van parlar la setmana passada, quedaria en un no res, perquè renoi jo penso que deu ser molt difícil, però ca m’adono que tothom està de cara a l’ordinador mirant com se’n poden surti.

Realment són especials perquè no s’acoquinen per a res. Cosa nova que els diuen, cosa que s’hi llencen de cap.

Resulta que han portat dibuixos i fotos que tenen quelcom a veure amb el text del “nostre” llibre. Sort n’hi ha perquè només hagués faltat que ho fessin d’altres textos. Si més no, d’aquesta manera van fent-se seu tot el contingut del Camí de Sirga que si he de ser sincera considero que la primera vegada que es llegeix costa una mica d’entrar-hi. Jo com que me l’estimo tant, ja ho tinc molt clar, però quan veig que alguna persona el comença i arruga el nas perquè el troba complicat, em sap greu i per això agraeixo molt com ho estan fent en aquestes classes amb comentaris que ajuden a comprendre millor tot el que ens va explicar en Jesús.

Dit tot això, però, encara no acabo de veure clar això del vídeo, oi que ho anomenen així?
Ara el que tinc es curiositat per a veure que posaran de mi. Miro i m’adono que una de les fotos en que fan esment de la meva vida, es quan va morir l’Ignasi; sort que m’han posat d’esquena, perquè (a vosaltres us ho dic fluixet perquè veig que us estimeu la història) trista, trista, el que es diu afligida... no gaire. Sabeu el que és saber que tenia el “meu nebot” a la vora per ajudar-me a passar la tristor? La joia completa va ser quan finalment ens vam adonar que tots dos sentíem el mateix i aquells anys, si que van ser molt feliços.

Bé tornem a la classe i que voleu que us digui, continuo veient que tan sols tenen ulls pels ordinadors i està clar jo que hi faig sinó hi entenc res de res.

També vull dir de forma molt expressa que m’he alegrat quan he vist que ha vingut la Carme, doncs creia que ja no vindria més, però tota la meva alegria s’ha n’anat en orris, al dir ella que, efectivament, havia vingut però per acomiadar-se. Diu que les escriurà i així podran mantenir el contacte. Tant de bo. Així ho espero i confio. Fins aviat Carme.

Ara ja he explicat la meva impressió de la classe, però ara si que tinc una grata sorpresa. La voleu saber? doncs que m’han enviat un vídeo dedicat a mi, a la Malena.

Ha estat la Maria Castro “Les verges màrtirs” que va llegir que no disposava de gaires fotografies del dinar col·lectiu i ha volgut col·laborar amb aquest treball que ella ha fet com a conseqüència de la lliçó –aquesta que jo no entenc però que ja he dit que la gent hi estava molt dedicada- explicada per l’Oriol i la Dolors.

De veritat que m’ha emocionat i molt. Oh i fins tot ha quedat molt bé i el que també m’ha satisfet i estic molt contenta de que pensi com jo, de que aquests trobades s’han de repetir. I tant!!!.

Ara procuraré posar el vídeo a veure si en podeu participar i sinó surt com a mi m’agradaria, demano l’ajut de la Dolors i l’Oriol perquè el pengin (com ho domino, oi) en el lloc corresponent. Gràcies. Dedicat a la Malena_0001.wmv4794K Baixa'l