A veure si em sabré explicar. Penso que és quelcom exagerada aquesta felicitació, perquè si això m’ho digués a mi, la Malena, que soc d’una altra època, doncs bé, però ella la M. Dolors que està participant com vosaltres en el curs de “Literatura”, el que se li ha de demanar es que sigui la meva transmissora i que ho faci correctament. Ben mirat, i ho dic molt convençuda, això no té cap mèrit. Ai si jo no li digués el que ha d’escriure...
Una vegada més recomano a la Maria i tothom que ho vulgui fer, que vegi els treballs que es recullen en els diferents blocs de totes les persones alumnes. Jo m’hi passejo agradables estones i si he de ser sincera, quan es varen iniciar les classes no hagués mai imaginat arribar a veure tot el que està sortint als blocs. Els vídeos, les tankes, els comentaris del llibre o d’experiències personals, les fotos que hi ha, els recursos literaris... de debò que és veritablement una joia. És una meravella comprovar que no és una persona sola que ho fa, sinó que ho fan totes.
I feta aquesta reflexió no puc obviar que la Maria a més a més de participar com tothom en el seu bloc (i quines experiències tan sensibles i personals que hi posa), sap endolcir totes les trobades, festes i aniversaris amb la seva fabulosa “cuina”. Mireu jo que ho estic observant amb molta cura, em sorpren agradablement les complicitats que s’estan descobrint entre les persones que formen les dues aules. Quan vau matricular-vos, pensàveu trobar-hi tot això? Personalment quan vaig posar el nas el primer dia, mai, hagués imaginat tota la tasca que n’està sortint. Què voleu més d’aquest curs? Que ha de continuar!
Bé, feta aquesta referència ja que em creia obligada a respondre a la Maria per deixar les coses ben clarificades, he de dir el que vaig escoltar a la classe i que m’ha satisfet força. La Dolors i l’Oriol han decidit i així els hi ho van comunicar, que a partir de la propera setmana una hora la dedicaran a la informàtica (vídeos) i l’altra, a literatura. Que tot el que es refereix a aquesta cosa que en diuen ordinador i vídeo, a casa no han de fer res; tot es farà a l’escola.
Què voleu que us digui, ben mirat ho trobo molt encertat, perquè els últims dies hi havia una inquietud i un neguit que em tenia una mica preocupada. Tinc molt clar que les persones que hi assisteixen si volem dir la veritat, no es que siguin persones molt joves i llavors treballar amb aquesta angunia, encara ens podria provocar un ensurt. Es tracta d’aprendre, però provocar un esglai.. això si que no pot pas ser.
Sort que encara hi ha persones que fan servir el seny català i per tant jo la
Malena, felicito d’aquesta decisió. Amb tot el que han escrit als seus respectius blocs i també en els apartats que han recollit i posat en ordre la Dolors i l’Oriol, gaudeixo tant i tant del contingut del nostre llibre que ja els hi permeto que s’ho agafin amb una mica més de tranquil·litat, però ei, això no vol dir repenjar-s’hi, d’acord?Adéu-siau fins la propera setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada