dimecres, 2 d’abril del 2008

27 de març de 2008


No sé, no se què dir. Avui no és el millor dia per a mi, la Malena. Imagino que no s’entén gaire, però tot seguit us ho explico.

Ha finalitzat la Setmana Santa i pel que fa referència a aquestes classes vol dir que s’han fet vacances, per això i com es fàcil imaginar, estic molt disposada a anar-hi i amb moltes ganes, doncs ja tenia ànsia per escoltar que s’anava dient del contingut del “nostre llibre” i més en un capítol on se sap finalment quin va ser el final del meu estimat Aleix.

Ja comprendreu que per a mi aquesta lectura es fa una mica feixuga per tot el que em representa, però he de dir que ho tinc tan assumit que fins i tot diria que em satisfà que se li faci un record. Mai el podré oblidar.

Doncs dit tot això resulta que la persona que em fa d’introductora a aquestes classes, deixeu-m’ho dir ras i curt, m’ha fet dues malifetes.

Si, potser la paraula sona una mica forta, però què voleu que us digui es el que realment en aquests moments sento i per tant, per sobre de tot la sinceritat oi?

Primera malifeta. Resulta que arriba a la classe no pas gaire puntual, més aviat diria que gens a l’hora. Tothom està capficat en el seu vídeo, penso que és quelcom lògic, i em proposo aprofitar el temps que em queda per esbrina que s’està dient i llavors, oh! quina sorpresa, m’assabento que el proper divendres o sigui l’endemà vam les dues classes a MEQUINENSA. Estic contenta, tant, que no us ho puc explicar, però i aquí ve la meva desil·lusió (segona malifeta) quan sé que aquesta persona, la que també es veritat que m’ajuda a escriure, a exposar el que penso amb això que ara en diuen ordinador, no hi va. Valga’m Déu, com es pot fer una cosa així? com pot prescindir d’un viatge com aquest? com podré viure aquesta anada a aquest poble tan estimat? Ara si que ja no sé on soc. Faig un esforç i procuro parar l’orella per assabentar-me per què aquesta absència.

Vaja, resulta que te unes entrades per anar... no ho vull ni saber. Mireu que voleu que us digui estic una mica baixa de moral i no vull ni parar-hi atenció. Ella sabrà el que fa.

Ara doncs, es quan demano la col·laboració de totes les persones que ja em coneixeu i que segur que em voleu ajudar; m’agradaria molt que expliquéssiu com va anar aquest viatge? què vàreu veure? què vau descobrir del meu estimat Jesús? Oi que si que col·laborareu i ens en fareu cinc cèntims d’euro? Anticipadament, gràcies. Les que no hem pogut gaudir d'aquest viatge, segur que us ho agrairem.

Finalment i per resquitar-me un xic d’aquest disgust vaig a passejar-me per la tant estimada web del Cami de Sirga i d’acord amb els consells que ens dona la Dolors, assaborir tots els comentaris que fan les persones que assisteixen a les classes. Us puc dir que TOTS són deliciosos. No us ho perdeu i si esteu una mica capmoix com jo, segur que us servirà d’un vertader bàlsam.

I per finalitzar tot fent el que us estic animant a portar a terme, veig que ja han penjat una fotografia del viatge a Mequinensa (uf, només de posar el nom se’m fa un pessigolleig a l’estómac) i per això aquí va.