Quin dia avui! Abans de res i tal com us vaig anunciar la passada setmana la Mercè, ella moltgenerosa, ha passat a les persones que li han demanat, moltes fotografies de les que es van fer en el dinar que podrien denominar “de convivència”. Ara doncs ho aprofito i en “penjo” tres.. No em direu que no em surt be el vostre argot, oi?
I les fotos què tal? esplèndides!!!
Veritablement encara dura el record de la trobada. A veure, si així s’animen i en fan més sovint. Sabeu què passa? doncs que ara enyoro les companyes del divendres.
Bé, dit tot això preparem-nos a veure què explicaran avui; ja veig que el que parlarà serà l’Oriol i jo ja em puc preparar perquè no entendré res de res. Ell ho explica com la cosa més senzilla del món, però segurament que no pensa amb les persones que mai havien sentit parlar en aquestes temes. Però be orella a punt i... atenció.
Ai, ai Mare de Déu que em ve un mareig, resulta que ara no en tenen prou d’aprofundir amb el “nostre” llibre, haver-se apropiat dels noms dels personatges que fins i tot no em sembla gens malament ja que em porta molts bon records, que ara volen “montar” un vídeo. Això no hi ha qui ho entengui.
Han de cercar fotografies que es diguin amb els textos que triïn. Ai, ai, que ja tremolo a veure que posaran en el meu nom. Han de tenir present (com els hi podria fer entendre) que jo no era lletja del tot, que va, ni molt menys, i si han d’explicar alguna cosa de la meva vida que tinguin molt en compte que a l’Aleix el vaig estimar molt i d’una manera molt digna. Ho explico perquè encara són capaces de fer com aquells que feien tertúlies i ens deixaven a l’alçada del betum.
Però mireu com que tot això em resulta molt complicat, que si títols, que si text, etc. prefereixo deixar-ho i a veure què portaran i quins vídeos aconseguiran.
I ara com que no paren resulta que la Dolors ja està anunciant el famós viatge a Mequinensa. Això sí que em satisfà i molt. Ja estic tota tremolosa. A més a més ens podrem veure amb les companyes que vam conèixer el dia del dinar i també és quelcom que s’agraeix i molt.
Però, ai, ai que en fan una mala jugada. A veure, poso bé l’orella. Doncs sí i quin disgust que tinc. Resulta que la persona que transmet les meves inquietuds no pot anar-hi perquè sento que comenta que te un compromís en un altre lloc... i no el podria deixar? veig que pensa, pensa i resulta que li és del tot impossible.
Doncs que bé, oi? A mi això em costarà de pair. Per tant ara us vull demanar un favor a totes les persones amigues que hi anireu. Oi que fareu el favor d’explicar-me molt be tot el que hagueu vist i em fareu cinc cèntims d’euro (ja que ara hi ha aquesta moneda no podem parlar de la pesseta) per rememorar aquells dies que va sortir a la llum el nostre Cami de Sirga? Serà un favor que sempre recordaré. Estic segura que ho fareu. Moltes, moltes gràcies anticipades.
Veritablement encara dura el record de la trobada. A veure, si així s’animen i en fan més sovint. Sabeu què passa? doncs que ara enyoro les companyes del divendres.
Bé, dit tot això preparem-nos a veure què explicaran avui; ja veig que el que parlarà serà l’Oriol i jo ja em puc preparar perquè no entendré res de res. Ell ho explica com la cosa més senzilla del món, però segurament que no pensa amb les persones que mai havien sentit parlar en aquestes temes. Però be orella a punt i... atenció.
Ai, ai Mare de Déu que em ve un mareig, resulta que ara no en tenen prou d’aprofundir amb el “nostre” llibre, haver-se apropiat dels noms dels personatges que fins i tot no em sembla gens malament ja que em porta molts bon records, que ara volen “montar” un vídeo. Això no hi ha qui ho entengui.
Han de cercar fotografies que es diguin amb els textos que triïn. Ai, ai, que ja tremolo a veure que posaran en el meu nom. Han de tenir present (com els hi podria fer entendre) que jo no era lletja del tot, que va, ni molt menys, i si han d’explicar alguna cosa de la meva vida que tinguin molt en compte que a l’Aleix el vaig estimar molt i d’una manera molt digna. Ho explico perquè encara són capaces de fer com aquells que feien tertúlies i ens deixaven a l’alçada del betum.
Però mireu com que tot això em resulta molt complicat, que si títols, que si text, etc. prefereixo deixar-ho i a veure què portaran i quins vídeos aconseguiran.
I ara com que no paren resulta que la Dolors ja està anunciant el famós viatge a Mequinensa. Això sí que em satisfà i molt. Ja estic tota tremolosa. A més a més ens podrem veure amb les companyes que vam conèixer el dia del dinar i també és quelcom que s’agraeix i molt.
Però, ai, ai que en fan una mala jugada. A veure, poso bé l’orella. Doncs sí i quin disgust que tinc. Resulta que la persona que transmet les meves inquietuds no pot anar-hi perquè sento que comenta que te un compromís en un altre lloc... i no el podria deixar? veig que pensa, pensa i resulta que li és del tot impossible.
Doncs que bé, oi? A mi això em costarà de pair. Per tant ara us vull demanar un favor a totes les persones amigues que hi anireu. Oi que fareu el favor d’explicar-me molt be tot el que hagueu vist i em fareu cinc cèntims d’euro (ja que ara hi ha aquesta moneda no podem parlar de la pesseta) per rememorar aquells dies que va sortir a la llum el nostre Cami de Sirga? Serà un favor que sempre recordaré. Estic segura que ho fareu. Moltes, moltes gràcies anticipades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada