dimarts, 11 de desembre de 2007

11 d'octubre de 2007


Bé avui la cosa ja ha agafat un altre aire. Ara si que estem de ple en el “nostre” llibre. Quin goig. Bé no ho donem tot per acabat perquè encara parlen de la Rodoreda, però menys. Si he de dir la veritat no es que tingui res contra ella, valga’m Déu, però em fa un xic de por que es descuidin de nosaltres.

Però, què veig? Quina sorpresa! Resulta que volen anar a Terrassa a veure una obra del nostre estimat Jesús Moncada. Ara si que anem bé. fins i tot avui jo mateix ja canto les precioses cançons que cada dia anuncien. Veritablement són precioses i cada classe és un cantant diferent. Perfecte.

Ara entrarem al treball de classe. Resulta que el primer dia els van explicar que podien penjar (?) –quina expressió tan estranya.. penjar...- a l’ordinador, tot allò que fes referència amb la novel·la, fotografies, reflexions, poemes, etc. etc. Vaig entendre molt bé que hi hagués qui mogués el cap com senyal de que era quelcom difícil, i vaig escoltar com una de les assistents deia que no en sabia. Doncs bé, avui, aquesta última persona que penso es diu Carme, ha portat uns poemes, que Mare de Déu què ha escrit. Meravellós.

Ai, que en sembla que he fet molt bé d’observar aquesta classe, perquè segur que aprendre jo mateixa molt.