dilluns, 21 de gener del 2008

10 de gener de 2008



Caram, caram, quina sensació. Ara quan poso la data percebo que haig de canviar el número i això em fa un no se què. Jo ja començo a tenir una edat, perquè el fet de que sigui ara quan estant treballant el llibre en aquesta classe, jo ja vaig aparèixer al començament del segle XX. Bé això és el que em sembla recordar, encara que ara mateix no sé on situar-me.

Però bé, sant tornem-hi; em toca tornar a agafar el ritme d’observar que fan aquestes persones que ja considero amigues meves. Certament, tenia ganes de retrobar-les, doncs les festes sí que van bé, però quan estàs a gust en un lloc, com és aquest, enyores el caliu de la trobada setmanal.

Observo que falten algunes companyes. Ai, ai, no serà que es desanimen? uf, quina angoixa; ara escolto que expliquen els motius de la seva absència i això ja em deixa una mica més tranquil·la, doncs no és que s’hagin cansat, sinó que alguns entrebancs els ha impedit ser-hi.

Ara els hi expliquen coses noves que han introduït en la “web” (?) mireu que surten paraules estranyes, oi? Ai, quan jo era jove aquests mots no hi eren però ara tothom en parla com si fos el pa de cada dia. Hauré d’estar molt a l’aguait, perquè sinó veig malament poder seguir.

Observo que hi “pengen” molts escrits de diverses companyes amb unes fotografies magnífiques. Penso que en Jesús li agradaria molt adonar-se de tot el que dona de si el llibre que ell va creà.

Avui ja queden pel dia 15 anar a veure “La plaça del Diamant”. M’agradarà saber si els hi ha agradat. Jo intentaré com aquell que res, de ser-hi, perquè sinó quan diguin quelcom de l’obra no podré obrir boca i això per a mí....

Veig que continuen tan “llançades” com sempre i acaben cantant “La taverna d’en Mallol”.

No sé que em passa, però tinc unes “papellone” dins l’estómac i crec que és de satisfacció de haver-nos tornat a veure.