dilluns, 21 de gener de 2008

17 de gener de 2008

Avui val més que m'ho agafi amb calma, perquè hi ha molt material. A veure anem a pams:

La Plaça del Diamant.- Algunes de les alumnes van anar al teatre Nacional de Catalunya, per veure l’obra de la Mercè Rodoreda. Jo com podeu imaginar mi vaig “colar”. L’arribada va ser una mica espectacular i ho dic perquè quan van veure la quantitat de gent jove que hi havia esperant entrar, es van sentir rejovenir i fins i tot les vaig veure contentes. Elles prou que ho saben que són alumnes però esta clar, d’ESO? no hi ha qui s’ho cregui. En qualsevol cas veure tant jovent fa goig.

El teatre estava completament ple. Jo vaig tenir por perquè amb tanta jovenalla i estar-se allà quatre hores que és la durada de l’obra... no ho tenia gens clar. La sorpresa va ser molt positiva, doncs es van saber comportar. Entre el públic vaig observar que hi havia qui li agradava molt, altres que feien comentaris cercant “cosetes” i també hi havia qui comparava amb la que van fer per la televisió i això no és bo. En resum, crec que puc dir sense por a equivocar-me, que va ser una molt bona obra, amb un treball esplèndid per par dels actors. En quant a l’ambientació, ai! jo m’hi trobava de totes totes; era talment com si fóssim els anys 30. Vull fer ressaltar de manera especial, quan al final en el fons de l’escenari (i mira que és gran) surt la fotografia de la Mercè Rodoreda. Impactant! Algun dia ho faran amb en Jesús Moncada?