Quan m’he adonat d’aquesta circumstància de primer he pensat, bé, un xic de vacances no anirà malament, perquè si he de ser sincera, vaig començar a ficar el nas en aquest curs animada per conèixer què es diu actualment d’en Jesús, però la veritat es que em resulta difícil anar seguint tot el fil i per això poder gaudir d’un descans fins i tot et produeix una agradable sensació.
Però certament no ha estat així, perquè durant l’estona que corresponia a la classe no feia més que pensar: què deuen estar fent ara? A partir d’aquí vaig decidir treure’m aquesta cabòria del cap i fer una petita revisió de les coses que he pogut observar des de que vaig decidir assistir a aquest curs.
I he trobat:
Fabulós que unes persones dediquin una part del seu temps a aprofundir i gaudir de la lectura del “Camí de Sirga”.
Que vulguin dialogar i esbrinar els missatges que amb el lèxic tant abundant i imaginari del llibre, volia comunicar-nos el seu autor.
Que a la vegada cerquin coses de les seves vides actuals, que tinguin un paral·lelisme amb el text que estan estudiant.
Veure com la Dolors els ho explica amb una joia que, deixeu-m’ho dir, encomana i molt.
Que entre les persones que participen a la classe i com a conseqüència d’això que en diuen blocs, estan aconseguint una relació de companyerisme fantàstica.
Que són capaces de comentar i exposar fets íntims de les seves vides, el que comporta més unió.
Després de tot aquest petit examen, puc dir que tinc moltes ganes de que arribi el proper dijous per tornar a la meva tasca d’atalaiar. Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada