Ah, m’adono que l’Oriol avui fa “campana”. Bé diuen que te motius que l’impedeixen ser aquí. Si és així, correcte, però quan veig que alguna persona no ve, tinc un sobresalt pensant, haurà decidit deixar-ho córrer? Uf, sort n’hi ha que ja ho han aclarit, doncs ell és una peça molt important en aquest curs, perquè tot això de la informàtica necessita una persona que ho expliqui molt bé. Dit això he de confessar que a mi que voleu que us digui, no sé si el necessito gaire, doncs quan comencen amb aquelles parauletes que em resulten tan estranyes, em faig un garbuix que n’hi ha per llogar-hi cadires. Sort que anant observant el que fa tothom me’n vaig sortint.
Ara voldria comentar el que fa dies estic sensibilitzant. Noto que a més de treballar i conèixer el contingut del “nostre” llibre (ho personalitzo, perquè quan en parlo fins i tot m’esgarrifo, ja que com podeu suposar mi sento plenament identificada) doncs això, que no es queda única i exclusivament amb el text que hi ha, sinó que els hi fan fer treballs imitant o volen agafar com a base formes d’escriure que ha fet en Jesús.
En el cas d’avui es tracta de saber què vol dir “creuament de records” i per això i tenint com a model un fragment del llibre els hi demanen que ho facin de vivències personals. A mi aquesta forma de treball la trobo meravellosa. Considero que en l’actualitat la forma de viure de la nostra societat és la de no parar, no dialogar, no passar estones observant, etc. etc. Ai aquelles tertúlies que es feien al Cafè del Moll. Si, sí ja se que em direu que “repassaven” a tothom, però segur que no sempre era així, sinó que també devien passar l’estona parlant, comentant, de tot i de res.Sense adonar-me ja vaig a parar al “llibre” i del que volia parlar era dels treballs que han fet. Són meravellosos. Jo us aconsellaria que cerqueu en els blocs, i entre aquests el de la Francina. Un exemple del que han fet és el que jo aporto aquí, perquè no penseu que explico coses que no són.
Si en la meva estança a Ared m’hagués adonat de la importància que te el coneixement/descobriment de les persones, hauria percebut la necessitat de no malbaratar cap detall percebut per petit que hagués estat. En un lloc on hi van a raure dones privades de llibertat però algunes d’elles amb ganes de superar aquesta etapa, segur que escoltar-les i no fer opinions prèvies, hauria ajudat a un major coneixement de les seves veritables necessitats o també les falòrnies que explicaven per captar l’atenció i aconseguir el que consideraven els hi era beneficiós pels seus objectius.
Si aquesta mateixa atenció l’hagués encaminat vers la part dirigent de l’Associació, hauria pogut adonar-me de les persones que a part de ser el seu treball, era quelcom més que una qüestió laboral; era una total dedicació vers dones molt necessitades tant d’estimació com de la necessitat de fer-les descobrir uns hàbits de rectitud i responsabilitat que les ajudés a sortir del malson que vivien i adonar-se de la possibilitat de reinserció. Hauria descobert al mateix temps, les ànsies de poder per part d’alguna que tot i d’entrada ser religiosa l’únic motiu que tenia era el d’apoderar-se del Centre destruint les il·lusions de moltes persones, i no escatimant cap actuació de les més inversemblants dirigides a aconseguir el seu propòsit.
Hauria descobert com una persona sola es capaç de dominar a altres i així cercar un aixopluc per justificar la seva malèvola intenció que per desgràcia en el nostre món es força corrent i és el PODER.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada