M’adono que hi ha dues companyes que ja han escrit (i molt, molt bé) les seves impressions de la visita de la Rosa M. Per tant us recomano que visiteu els blocs de la Francina Gili i Rosa Vila que han fet una explicació esplèndida. Felicitats amigues.
Per això, penso que la meva part consistirà en aportar de forma concreta alguns detalls que em vam fer pensar i molt.
Ø Constatar l’estimació que hi havia entre els components de la família Moncada, és una cosa difícil d’oblidar.
Ø Adonar-te de la forma en que la seva germana parla d’ell... Emocionant.
Ø La casa era el punt de convergència de tota la família.
Ø Cadascú tenia el seu espai privat. Què be, poder tenir el teu propi lloc, alhora que estàs amb tota la família.
Ø Quin respecte que desprèn aquesta actitud assumida per tothom
Ø En Jesús tenia un posat molt seriós.
Ø Oferia seguretat
Ø Persona molt metòdica
Ø Molt perfeccionista
Ø No donava mai res per acabat
Ø Els personatges de les seves novel·les formaven part de la família. Adquirien vida pròpia.
Ø Dedicava una mitjana de quatre anys en editar una obra.
Ø Havia treballat amb en Pere Calders
Ø Tenia un gos que formava un tot amb la família. Tenia el seu espai en el cotxe com un membre més de la casa.
Ø Era una persona que tenia molta por a la mort
Ø Conèixer la seva malaltia, li va provocar estar 8 mesos sense poder dormir
Ø Tenia molta por a perdre l’enteniment.
Ø La seva doctora deia que havia estat un regal haver pogut mantenir converses amb ell.
Després de tot això, tan sols puc dir que Catalunya ha tingut la sort de poder comptar amb un gran català que encara que no era fill pròpiament del país, és digne de ser reconegut com una persona que ha estimat aquesta terra i que ha donat molta glòria a la cultura catalana.
La Malena et deu la seva existència i per això et dona molt sincerament GRÀCIES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada