dimecres, 9 de gener de 2008

17 de desembre de 2007


Ja vaig dir que no em volia perdre el “Recital poètic i musical” que avui se celebra a l’Escola i per tant aquí estic molt ben asseguda i situada. Quina alegria veig cares conegudes de la classe.

Oh, quanta gent que hi ha. Està la Sala plena. I per què l’anomenaran cuina sinó hi ha res que lligui amb una cuina? Mira que són complicades les dones. Voleu dir que malgrat que es queixin, la cuina sempre la porten al cap? Però... uf, ja callo quina vergonya. Ja em coneixeu jo sempre dic el primer que em surt i després m’adono que com vulgarment es diu “fico la pota”. Per què ho dic això? doncs perquè m’expliquen que, efectivament, abans aquí es feien les classes de cuina, i està clar, amb la forma que te segur que tothom tenia una visió esplèndida del lloc on es cuinava.

Bé, ara callo i poso tota l’atenció perquè ja comença.

Quina meravella. Quina rapsoda que és M. Dolors Vilaplana. Com les llegeix. De debò que passa el temps tan ràpid que quan m’adono ja estem a la meitat de l’acte i em dona la impressió que acaba de començar.
Trobo esplèndides les explicacions que fa de cada autor i poema el Coordinador Florenci Crivillé i és evident que no oblidaré el pianista Joel Artigas, que amb la seva música posa un toc de dolçor a l’actuació.

Quin dia. Ha estat un goig poder gaudir d’una jornada com aquesta. Això si que és començar el temps nadalenc amb molt bon peu. Després d’aquesta experiència no tinc paraules per dir la satisfacció que sento.